I think we live at a point of extreme darkness and extreme brightness. Extreme darkness, because we really do not know from which direction the light would come. extreme brightness, because we ought to have the courage to begin anew.
Michel Foucault in a dialogue with Baqir Parham.
Iranian Revolution, September 1978.

J'ai tant Aimé

ovni archives

Dalila Ennadre. 2008. Morocco. France. vo Arabic. VOSE 50’.

“Quería vivir como las mujeres modernas que viven el amor”, dice Fadma, una anciana bereber que una vez trabajó para el ejército colonial francés como compañía para los soldados durante las guerras de Indochina. Lejos de mostrar nostalgia o arrepentimiento, se convierte en la protagonista, totalmente sincera y abierta, del retrato íntimo que Dalila Ennadre hace de estas “mujeres de compañía” marroquíes y sus vidas después de la guerra. En el proceso, la película muestra un retrato fascinante de una parte olvidada de la historia de Marruecos. 

“I wanted to live like modern women who live love”, says Fadma, now an elderly Berber lady, once employed by the French colonial army as a companion for soldiers during the Indo-China wars. Far from nostalgic or regretful, she makes for a open and utterly compelling central character in Dalila Ennadre's frank and intimate portrait of these Moroccan “comfort women” and their lives after the war. In the process, the film opens up a fascinating picture of a great sweep of Moroccan history. 

“Volia viure com les dones modernes que viuen l'amor”, diu Fadma, una anciana berber que una vegada va treballar per a l'exèrcit colonial francès com a companyia per als soldats durant les guerres d'Indoxina. Lluny de mostrar nostàlgia o penediment, es converteix en la protagonista, totalment sincera i oberta, del retrat íntim que Dalila Ennadre fa d'aquestes “dones de companyia” marroquines i les seves vides després de la guerra. En el procés, la pel·lícula mostra un retrat fascinant de la història, d'una banda oblidada, del Marroc.