I think we live at a point of extreme darkness and extreme brightness. Extreme darkness, because we really do not know from which direction the light would come. extreme brightness, because we ought to have the courage to begin anew.
Michel Foucault in a dialogue with Baqir Parham.
Iranian Revolution, September 1978.

Mostrando entradas con la etiqueta Love. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Love. Mostrar todas las entradas

J'ai tant Aimé

ovni archives

Dalila Ennadre. 2008. Morocco. France. vo Arabic. VOSE 50’.

“Quería vivir como las mujeres modernas que viven el amor”, dice Fadma, una anciana bereber que una vez trabajó para el ejército colonial francés como compañía para los soldados durante las guerras de Indochina. Lejos de mostrar nostalgia o arrepentimiento, se convierte en la protagonista, totalmente sincera y abierta, del retrato íntimo que Dalila Ennadre hace de estas “mujeres de compañía” marroquíes y sus vidas después de la guerra. En el proceso, la película muestra un retrato fascinante de una parte olvidada de la historia de Marruecos. 

“I wanted to live like modern women who live love”, says Fadma, now an elderly Berber lady, once employed by the French colonial army as a companion for soldiers during the Indo-China wars. Far from nostalgic or regretful, she makes for a open and utterly compelling central character in Dalila Ennadre's frank and intimate portrait of these Moroccan “comfort women” and their lives after the war. In the process, the film opens up a fascinating picture of a great sweep of Moroccan history. 

“Volia viure com les dones modernes que viuen l'amor”, diu Fadma, una anciana berber que una vegada va treballar per a l'exèrcit colonial francès com a companyia per als soldats durant les guerres d'Indoxina. Lluny de mostrar nostàlgia o penediment, es converteix en la protagonista, totalment sincera i oberta, del retrat íntim que Dalila Ennadre fa d'aquestes “dones de companyia” marroquines i les seves vides després de la guerra. En el procés, la pel·lícula mostra un retrat fascinant de la història, d'una banda oblidada, del Marroc.

The City of Saba

ovni archives


D J Kadagian, Four Seasons Productions. 2007. United States of America. vo English. 9’ 

http://4seasonsproductions.com/ 


Vídeo de D J Kadagian a partir de un poema de Rumi "Hay una superabundancia de riqueza en la ciudad de Saba. Todos tienen más de lo que necesitan. Hasta los fogoneros que trabajan en los baños públicos Visten cinturones de oro. Enormes racimos de uvas cuelgan en todas las calles Y rozan las caras de los ciudadanos".

D J Kadagian's video on a Rumi's poem "There is a glut of wealthy in the city of Saba. Everyone has more than enough. Even the bath stokers wear gold belts. Huge grape clusters hang down on every street and brush the faces of the citizens".

Video de D J Kadajian a partir d'un poema de Rumi "Hi ha una superabundància de riquesa a la ciutat de Saba. Tothom te més del que necessita. Fins i tots els encarregats del foc dels banys públics duen cinturons d'or. Grans rams de raïm pengen de tots el carrers i freguen les cares dels ciutadans".

El Batalett – Femmes de la Medina

ovni archives


Dalila Ennadre, Morocco, France 2002, 60 min.

Dentro de las paredes de sus apartamentos en la antigua Medina de Casablanca, una comunidad de mujeres marroquíes cocinan, limpian, cuidan a sus familias y se ayudan mutuamente. Con sus manos en la masa, en el jabón mientras lavan la ropa, mientras hacen las tareas de la casa, en el mercado, en el “hammam”, entre risas y lágrimas (“Somos amas de casa, nada más... ¿nuestro deporte? ¡Limpiar la casa!”), estas mujeres valientes, orgullosas de su papel, hablan lúcidamente, pero sin autocompasión sobre sus vidas. Muestran una vitalidad, curiosidad por la vida, y solidaridad sorprendentes. Quizás estas amas de casas orgullosas de sus hogares no sepan leer, pero saben exactamente lo que podría mejorar sus vidas: la igualdad de derechos entre hombres y mujeres, un futuro mejor para sus hijos, para que no tengan que emigrar con el objetivo de mantener a sus familias. Las vidas cotidianas de estas heroínas (“batalett”) irradian esperanza y en ellas se percibe la posibilidad de cambio.

We follow the director's camera into the kitchens and living rooms of a community of Moroccan women. inside the walls of their apartment in Casablanca's old Medina, the women cook, clean, take care of their families and help each other. With their hands in the dough, in the soap whilst washing the laundry, doing the house chores, in the market or at the hammam, between laughter and tears ("We are housewives, that's all. … Our sport? House cleaning!"). These courageous women, proud of their role, talk about their miserable lives with a great sense of awareness, but without self-pity. They show a surprising vitality, curiosity for life and solidarity. These house-proud housewives may not all know how to read, but they know exactly what would improve their lives: equal rights for women and men, more money, and a better future for their children so they wouldn't have to emigrate to support the family. A sense of hope and the possibility of change radiate out of the everyday lives of these heroines ("batalett").  

Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi. 


Majnounak


Akram Zaatari , Lebanon, 1997, 27 min.


En los barrios industriales de Beirut, tres hombres hablan sobre sus relaciones sexuales: comienzo, desarrollo y final, sin esconder nada. El vídeo explora el ideal "masculino" que les atrae y que comparten con la mayoría de chicos de su edad. El culto al cuerpo, las canciones y el lenguaje sexual verbal y no verbal son los elementos que articulan sus fantasias. Las historias que nos cuentan comienzan con la seducción, y terminan cuando han follado. Esta es la imagen que quieren proyectar frente la cámara, la del tío "valiente y seductor". En este contexto, el deseo es una mercancía y las relaciones sentimentales siempre llevan al fracaso. 

In the industrial suburbs of Beirut, three men talk about their sexual relationships: beginning, middle and end, hiding nothing. The video explores the ideal "male" that attracts them and they share with most boys his age. The cult of the body, songs and sexual language are verbal and non-verbal elements articulate their fantasies. The stories they tell us begin with the seduction, and end when they have fucked. This is the image they want to project in front of the camera, the "brave and beguiling" guy. In this context, desire is a commodity and romantic relationships always lead to failure.

En els barris industrials de Beirut, tres homes parlen sobre les seves relacions sexuals: començament, desenvolupament i final, sense amagar gens. El vídeo explora l'ideal "masculí" que els atreu i que comparteixen amb la majoria de nois de la seva edat. El culte al cos, les cançons i el llenguatge sexual verbal i no verbal són els elements que articulen els seus fantasias. Les històries que ens conten comencen amb la seducció, i acaben quan han cardat. Aquesta és la imatge que volen projectar front la càmera, la de l'home "valent i seductor". En aquest context, el desig és una mercaderia i les relacions sentimentals sempre duen al fracàs.