I think we live at a point of extreme darkness and extreme brightness. Extreme darkness, because we really do not know from which direction the light would come. extreme brightness, because we ought to have the courage to begin anew.
Michel Foucault in a dialogue with Baqir Parham.
Iranian Revolution, September 1978.

Mostrando entradas con la etiqueta Morocco. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Morocco. Mostrar todas las entradas

J'ai tant Aimé

ovni archives

Dalila Ennadre. 2008. Morocco. France. vo Arabic. VOSE 50’.

“Quería vivir como las mujeres modernas que viven el amor”, dice Fadma, una anciana bereber que una vez trabajó para el ejército colonial francés como compañía para los soldados durante las guerras de Indochina. Lejos de mostrar nostalgia o arrepentimiento, se convierte en la protagonista, totalmente sincera y abierta, del retrato íntimo que Dalila Ennadre hace de estas “mujeres de compañía” marroquíes y sus vidas después de la guerra. En el proceso, la película muestra un retrato fascinante de una parte olvidada de la historia de Marruecos. 

“I wanted to live like modern women who live love”, says Fadma, now an elderly Berber lady, once employed by the French colonial army as a companion for soldiers during the Indo-China wars. Far from nostalgic or regretful, she makes for a open and utterly compelling central character in Dalila Ennadre's frank and intimate portrait of these Moroccan “comfort women” and their lives after the war. In the process, the film opens up a fascinating picture of a great sweep of Moroccan history. 

“Volia viure com les dones modernes que viuen l'amor”, diu Fadma, una anciana berber que una vegada va treballar per a l'exèrcit colonial francès com a companyia per als soldats durant les guerres d'Indoxina. Lluny de mostrar nostàlgia o penediment, es converteix en la protagonista, totalment sincera i oberta, del retrat íntim que Dalila Ennadre fa d'aquestes “dones de companyia” marroquines i les seves vides després de la guerra. En el procés, la pel·lícula mostra un retrat fascinant de la història, d'una banda oblidada, del Marroc.

Mi Makkhzen y Yo [spanish & arabic] _ أنا و مخزني




Nadir Bouhmouch, Original Music & Sound Editing: Eric Long, Morocco, 2011, 42'  _ spanish_arabic

mymakhzenandme.com 
facebook.com/mymakhzenandme


نادر بوحموش – طالب مغربي كيقرا دابا فكاليفورنيا- رجع لْبْلادو الأصلية و لْقاها مرونّة.دُوكْ الثورات الّي وقعوا فتونس و مصر وصلوا للمغرب.مجموعة من الشباب سميتهم حركة 20 فبراير دارو موقع فيوتوب,تويتر و فيسبوك سماوهم مامفاكسنش,هادشي خلا الناس يخرجوا للشوارع و يطالبوا بالتغيير,ولكن المخزن ماخلاّهومش.هاد الفيلم كيبيّن كيفاش بدات الثورة و كيبن حتا المشاكل و العراقيل الّي كايلقاو و هما كيناضلو من أجل الحرية,الديمقراطية ز حقوق الإنسان و يحاربو الرشوة و الفقر.


En el verano de 2011, Nadir Bouhmouch, un estudiante marroquí en el extranjer، en California، vuelve a su país de origen y lo encuentra en un estado de agitación. Las revueltas en Túnez y Egipto se habían extendido a Marruecos. El movimiento 20 de febrero se había iniciado, organizado y promovido por los estudiantes a través de medios sociales como Facebook, Twitter, YouTube y un sitio web llamado Mamfakinch. La gente estaba inundando las calles y exigía cambios. Pero el Makhzen (la clase gobernante) se niega a abandonar sus privilegios. La película investiga el origen de la rebelión y los obstáculos que encuentra en su lucha por la libertad, la democracia, los derechos humanos y el fin de la corrupción y la pobreza.
 
In the summer of 2011, Nadir Bouhmouch, a Moroccan student studying abroad in California returns to his home country and finds it in a state of turmoil. The uprisings in Tunisia and Egypt had spread to Morocco. The February 20th movement had begun, organized by students and promoted through social media such as Facebook, Twitter, YouTube and a website called Mamfakinch. People were flooding the streets and demanding change. But the Makhzen (the ruling elite) refuses to abandon it’s grasp. This film investigates what gave birth to the revolt and the obstacles it encounters on it’s struggle for freedom, democracy, human rights and an end to corruption and poverty. 


L'estiu de 2011, Nadir Bouhmouch, un estudiant marroquí l’ estranger, a Califòrnia, torna al seu país d'origen i el troba en un estat d'agitació. Les revoltes a Tunísia i Egipte s'havien estès al Marroc. El moviment 20 de febrer s'havia iniciat, organitzat i promogut pels estudiants a través de mitjans socials com Facebook, Twitter, YouTube i un lloc web anomenat Mamfakinch. La gent estava inundant els carrers i exigia canvis. Però el Makhzen (la classe governant) es nega a abandonar els seus privilegis. La pel·lícula cerca els origens de la rebel. lió i els obstacles que troba en la seva lluita per la llibertat, la democràcia, els drets humans i la fi de la corrupció i la pobresa.

My Makhzen & Me - english_arabic - أنا و مخزني


Nadir Bouhmouch, Original Music & Sound Editing: Eric Long, Morocco, 2011, 42'  _ english_arabic

mymakhzenandme.com 
facebook.com/mymakhzenandme


نادر بوحموش – طالب مغربي كيقرا دابا فكاليفورنيا- رجع لْبْلادو الأصلية و لْقاها مرونّة.دُوكْ الثورات الّي وقعوا فتونس و مصر وصلوا للمغرب.مجموعة من الشباب سميتهم حركة 20 فبراير دارو موقع فيوتوب,تويتر و فيسبوك سماوهم مامفاكسنش,هادشي خلا الناس يخرجوا للشوارع و يطالبوا بالتغيير,ولكن المخزن ماخلاّهومش.هاد الفيلم كيبيّن كيفاش بدات الثورة و كيبن حتا المشاكل و العراقيل الّي كايلقاو و هما كيناضلو من أجل الحرية,الديمقراطية ز حقوق الإنسان و يحاربو الرشوة و الفقر.


En el verano de 2011, Nadir Bouhmouch, un estudiante marroquí en el extranjer، en California، vuelve a su país de origen y lo encuentra en un estado de agitación. Las revueltas en Túnez y Egipto se habían extendido a Marruecos. El movimiento 20 de febrero se había iniciado, organizado y promovido por los estudiantes a través de medios sociales como Facebook, Twitter, YouTube y un sitio web llamado Mamfakinch. La gente estaba inundando las calles y exigía cambios. Pero el Makhzen (la clase gobernante) se niega a abandonar sus privilegios. La película investiga el origen de la rebelión y los obstáculos que encuentra en su lucha por la libertad, la democracia, los derechos humanos y el fin de la corrupción y la pobreza.
 
In the summer of 2011, Nadir Bouhmouch, a Moroccan student studying abroad in California returns to his home country and finds it in a state of turmoil. The uprisings in Tunisia and Egypt had spread to Morocco. The February 20th movement had begun, organized by students and promoted through social media such as Facebook, Twitter, YouTube and a website called Mamfakinch. People were flooding the streets and demanding change. But the Makhzen (the ruling elite) refuses to abandon it’s grasp. This film investigates what gave birth to the revolt and the obstacles it encounters on it’s struggle for freedom, democracy, human rights and an end to corruption and poverty. 

L'estiu de 2011, Nadir Bouhmouch, un estudiant marroquí al estrangeria, a Califòrnia, torna al seu país d'origen i el troba en un estat d'agitació. Les revoltes a Tunísia i Egipte s'havien estès al Marroc. El moviment 20 de febrer s'havia iniciat, organitzat i promogut pels estudiants a través de mitjans socials com Facebook, Twitter, YouTube i un lloc web anomenat Mamfakinch. La gent estava inundant els carrers i exigia canvis. Però el Makhzen (la classe governant) es nega a abandonar els seus privilegis. La pel · lícula investiga l'origen de la rebel · lió i els obstacles que troba en la seva lluita per la llibertat, la democràcia, els drets humans i la fi de la corrupció i la pobresa.

La Caravanne de Mé Aïsha

ovni archives


Dalila Ennadre. 2002. Morocco, France. vo Arabic. 50’ 

Este documental cuenta la vida de una anciana, Aïcha Messaoud, originaria de Mauritania, que paso toda su vida en el seno de una ilustre familia nómada, la del Cheik Ma-el-Aïnïne. Actualmente vive en Tata, un pequeño pueblo marroquí, al norte de Sahara Occidental. La realizadora parte a la búsqueda de las huellas de la memoria de su heroína. De etapa en etapa, a través de miles de kilómetros en el desierto, va encontrando a los descendientes del Cheik.

The life story of an elderly Mauritanian woman, Aïcha Messaoud, who spent her whole life as part of Sheik Ma-el-Aïnïne's distinguished family of nomads and now lives in the small Moroccan village of Tata, in the northern part of Western Sahara. The filmmaker sets out to trace the memories of her heroine. Stage after stage, she travels through thousands of kilometres across the desert, encountering the descendants of the Sheik. 

Aquest documental narra la vida d'una anciana, Aïcha Messaoud, originària de Mauritània, que va passar tota la seva vida a la llar d'una il·lustre família nòmada, la del Xeic Ma-el-Aïnïne. Actualment viu a Tata, un petit poble marroquí, al nord del Sahara Occidental. La realitzadora surt a la recerca de les empremtes de la memòria de la seva heroïna. D'etapa en etapa, a través de milers de quilòmetres al desert, va trobant els descendents del Xeic. Els seus records es barregen amb els d'Aïcha.

El Batalett – Femmes de la Medina

ovni archives


Dalila Ennadre, Morocco, France 2002, 60 min.

Dentro de las paredes de sus apartamentos en la antigua Medina de Casablanca, una comunidad de mujeres marroquíes cocinan, limpian, cuidan a sus familias y se ayudan mutuamente. Con sus manos en la masa, en el jabón mientras lavan la ropa, mientras hacen las tareas de la casa, en el mercado, en el “hammam”, entre risas y lágrimas (“Somos amas de casa, nada más... ¿nuestro deporte? ¡Limpiar la casa!”), estas mujeres valientes, orgullosas de su papel, hablan lúcidamente, pero sin autocompasión sobre sus vidas. Muestran una vitalidad, curiosidad por la vida, y solidaridad sorprendentes. Quizás estas amas de casas orgullosas de sus hogares no sepan leer, pero saben exactamente lo que podría mejorar sus vidas: la igualdad de derechos entre hombres y mujeres, un futuro mejor para sus hijos, para que no tengan que emigrar con el objetivo de mantener a sus familias. Las vidas cotidianas de estas heroínas (“batalett”) irradian esperanza y en ellas se percibe la posibilidad de cambio.

We follow the director's camera into the kitchens and living rooms of a community of Moroccan women. inside the walls of their apartment in Casablanca's old Medina, the women cook, clean, take care of their families and help each other. With their hands in the dough, in the soap whilst washing the laundry, doing the house chores, in the market or at the hammam, between laughter and tears ("We are housewives, that's all. … Our sport? House cleaning!"). These courageous women, proud of their role, talk about their miserable lives with a great sense of awareness, but without self-pity. They show a surprising vitality, curiosity for life and solidarity. These house-proud housewives may not all know how to read, but they know exactly what would improve their lives: equal rights for women and men, more money, and a better future for their children so they wouldn't have to emigrate to support the family. A sense of hope and the possibility of change radiate out of the everyday lives of these heroines ("batalett").  

Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi. 


La Forêt, Colectivo Frontera Sur , Spain 2005, 25 min


ovni archives

Colectivo Frontera Sur, Àlex Muñoz, Spain 2005, 25 min.

http://www.elhombredelacamara.net/ 


El bosque de Benyounes, la forêt como le llamaban sus habitantes, fué la última etapa de un largo viaje para miles de personas provenientes del Africa subsahariana. Muy cerca de la valla que separa Ceuta de Marruecos se establecian durante un tiempo variable, antes de intentar franquear el último obstáculo en su camino hacia Europa, en busca de una vida mejor.A veces huyendo de guerras, de persecuciones políticas, del hambre o de una precaria situación económica. Y muchas veces de todo ello, Durante años, los migrantes pasaban por este bosque y al cabo de unas semanas o meses conseguian llegar a Ceuta. A finales del 2004, la Unión Europea empieza a ponerse de acuerdo con Marruecos en cuanto a la subcontratación del control de la frontera hispano marroquí. Los habitantes de la foret empiezan a sentir inmediatamente los efectos de este acuerdo: aumentan las devoluciones ilegales y los malos tratos por parte de la guardia civil, se instalan controles policiales en los alrededores del bosque, se les impide el acceso al agua potable, ataques militares al campamento en los que realizan detenciones masivas y violaciones como arma de guerra. La frontera está cerrada. Violaciones sistemáticas de los derechos humanos en el territorio de un estado dictatorial financiadas con los impuestos de los ciudadanos de la democrática Unión Europea. Los migrantes se autorganizan en espacios como este y construyen espacios y redes de apoyo en territorio marroquí, enfrentandose y resistiendo así a las políticas europeas. En el bosque de Benyounes se organizan en base a sus comunidades de orígen. En Febrero de 2005 deciden entre todas las comunidades grabar este video para visibilizar su situación, en el que denuncian la violación sistematica de sus derechos humanos, el absoluto abandono que padecen por parte de ongs, asociaciones e instituciones defensoras de los derechos humanos y en el que reclaman su condición de ciudadanos y exigen sus derechos como seres humanos.
 
In Benyounes forest, “la foret” as they called their habitants, was the last stage of a long trip for thousands of people coming from Sub-Saharan Africa. Close to the fence that divides Ceuta (Spain) from Morocco, they establish in a variable time, before flank the last obstacle in they way to Europe, looking for a better life. Sometimes running away from wars, politics persecutions, hunger or a precarious economy situation. Lots of times of all of this. In years, the migrants pass across this forest and after some weeks or months they manage to arrive to Ceuta. In finals of 2004, European union start agreements of subcontract Morocco in the control of the Spanish – Moroccan border. The habitants of the forest, started to feel the effects of this agreements: the increase of illegal devolutions, the abuses from the civil police, they install police controls near the forest, they forbid the access to current water, military attacks to the camps in with they made mass arrests and rapes as a war weapon. The border it’s close. Systematic violation of human rights, financed with the tax of the democratic European Union citizens. The migrants organize themselves in spaces like this and construct spaces; support nets in Moroccan territory, confronting and resisting this way the European politics. In the forest of Benyounes, they organized themselves from origin communities. In February of 2005, decided between all the community’s, record this video, to made visible their situation, in with they report the systematic violation of their human rights, the absolutely abandonment from the NGO’s, Associations an Human Rights Institutions, an they demand their citizens condition and they require their rights as human beings.

Al bosc de Benyounes, la foret com li deien els seus habitants, va ser la última etapa d´un llarg viatge per milers de personas provinents del Africa subsahariana. Molt a prop de la tanca que separa Ceuta del Marroc s´establien durant un temps variable, abans de franquejar l´últim obstacle en el seu camí cap a Europa, cercant una vida millor. De vegades fugint de guerres, de persecucions polítiques, de la fam o d´una precaria situació económica. I moltes vegades de tot plegat. Durant anys, els migrants pasaven per aquest bosc i després d´unas setmanes o messos aconseguien arribar a Ceuta. A finals del 2004, la Unió Europea comença a posar-se d´acord amb el Marroc en lo relatiu a la subcontractació del control de la frontera hispano marroquí. Els habitants de , la foret començen a sentIr de seguida els efectes d´aquest acord: augmenten les devolucions il.legals i els maltractaments per part de la guardia civil, s´instal.len controls policials als voltants de la foret, s´els impideix l´accés al aigua potable, atacs militars al campament en els que es realitzen detencions masives i violacions com a arma de guerra. La frontera està tancada. Violacions sistemàticas dels drets humans finançiades amb els impostos dels ciutadans de la democràtica Unió Europea. Els migrants s´autorganitzen en espais com aquests i construeixen espais i reds de suport en territori marroquí, enfrontant-se i resistint de aquesta manera a les polítiques europeas. Al bosc de Benyounes s´organitzen en torn a les sevas comunitats d´origen. En Febrer de 2005 decideixen entre totes les comunitats gravar aquest video per visibilitzar la seva situació, en el que denuncien la violació sistemàtica dels seus drets humans, l´absolut abandonament que pateixen per part de ongs, asociacions e institucions defensoras dels drets humans i en el que reclamen la seva condició de ciutadans i exigeixen els seus drets com a éssers humans.

Seffar - Fez. Ciudad Interior


ovni archives


Abu Ali ,  Marruecos, 2004, 14 min.

http://www.al-barzaj.org/  


De la serie: "Fez. Ciudad Interior".
Silencios, olivos al viento contemplaciones y laberintos de sueños. Abdelfettah Seffar, un artesano que durante años vivió en Londres y decidió regresar, nos habla de su visión de Fez, una ciudad velada, y reflexiona sobre Occidente y sus conflictos.

From the series: "Fez Ciudad Interior". 
Silences and wind in the olive trees, contemplation, labyrinths and dreams. Abdelfettah Seffar, a craftsman who lived in London for years and decided to return, talks about Fez, a veiled city, and reflects of the West and its conflicts.

De la sèrie:" Fes. Ciutat Interior".
Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.