Pascal Blanchard, Éric Deroo. 2005. France. vo French _ subt spanish. 54’.
http://www.achac.com/
http://www.quaibranly.fr/fr/programmation/expositions/expositions-passees/exhibitions.html
Paris Couleurs se centra en los Zoos Humanos que se celebraron en Francia, y concretamente en Paris. Como una consecuencia y un reforzamiento de los estereotipos racistas y eurocentricos: “el negro divertido, dócil, siempre con ritmo en el cuerpo; el oriental trabajador y enigmático; el árabe fanático, valiente, en permanente reivindicación”. Hacia ellos, desconfianza, control o paternalismo, pero también demanda constante para que formen parte de las tropas de choque que defiendan las conquistas del Imperio, las agresiones a una “madre patria”, los trabajos más duros, el erotismo reprimido. De todos ellos el árabe, el musulmán, representa el ejemplo más irreductible, un desafío cultural en las fronteras, un peligro interno. Lentamente se forja la etiqueta mediática del terrorismo. Mientras, el extrarradio urbano y los barrios marginales van creciendo. La represión salvaje empieza a ser una necesidad.
Paris Couleurs, a compilation of archival film material, deals with the image of the migrant in cinema and television throughout the century. From ”Zoos Humains” to the mythical ”Black-Blanc-Beur” of the year 1998, the film follows a history of representation, clichés and stereotypes. With this film Pascal Blanchard and Eric Deroo present a new audiovisual version of their research program “from the native to the immigrant” and their point of view of the relation between colonial history and the history of immigration.
Paris Couleurs es centra en els zoos humans que es celebraven a França i concretament a Paris, com una conseqüència i un reforçament dels estereotips racistes i eurocènctrics: el negre divertit, dòcil, sempre amb ritme al cos; l'oriental treballador i enigmàtic; l'àrab fanàtic, valent, en permanent reivindicació. Cap a ells desconfiança, control o paternalisme, però sol·licitud constant per a que formin part de les tropes de xoc que defensin les conquestes de l'Imperi. Les agressions a una “mare pàtria”, els treballs més durs, l'erotisme reprimit. De tots ells l'àrab, el musulmà, representa l'exemple més irreductible, un desafiament cultural a les fronteres, un perill intern. Es forja lentament l'etiqueta mediàtica del terrorisme. Mentrestant, l'extraradi urbà i els barris marginals van creixent. La repressió salvatge comença a ser una necessitat.
