I think we live at a point of extreme darkness and extreme brightness. Extreme darkness, because we really do not know from which direction the light would come. extreme brightness, because we ought to have the courage to begin anew.
Michel Foucault in a dialogue with Baqir Parham.
Iranian Revolution, September 1978.

Introduction to the End of an Argument: Speaking for Oneself... / Speaking for Others

ovni archives


Elia Suleiman, Jyace Salloum. 1990. United States of America, Palestina. vo Arabic, English. s Spanish. 41’
Elia Suleiman - Jayce Salloum, 1990, EE.UU, Palestina, 41 min.

Invirtiendo las formas de representación que predominan en los medios de comunicación, el cuadro de vistas y obras sonoras apropiadas que presenta esta cinta, altamente cinético, funciona con total sinceridad para sacar a la luz los prejuicios raciales que se esconden tras las imágenes familiares. El almacén de ideas mal construidas sobre la cultura árabe se muestra en todo su esplendor cinemático. Salloum y Suleiman han construido una narrativa sorprendentemente irónica que remeda la historia política de Oriente Medio. A través de ciertas frases políticas clave vemos una serie de distorsiones repetidas transformarse en política exterior. Speaking for Oneself? constituye el primer intento de unificar en una sola cosa la imagen y el acto. 

This highly kinetic tableaux of uprooted sights and sounds works most earnestly to expose the racial biases concealed in familiar images. Relying on valuable snippets from feature films such as Exodus, Lawrence of Arabia, Black Sunday, Little Drummer Girls, and network news shows, the filmmakers have constructed an oddly wry narrative, mimicking the history of Mid East politics. 

Invertint les formes de representació que predominen als mitjans de comunicació, el quadre de vistes i obres sonores apropiades que presenta aquesta cinta, altament cinètic, funciona amb total sinceritat per treure a la llum els prejudicis racials que s?amaguen rere les imatges familiars. El magatzem d'idees mal construïdes sobre la cultura àrab es mostra en tot el seu esplendor cinemàtic. Salloum i Suleiman han creat una narrativa sorprenentment irònica que escarneix la història política d'Orient Mitjà. A través de certes frases polítiques clau, veiem una sèrie de distorsions repetides transformar-se en política exterior. Speaking for Oneself? constitueix el primer intent d'unificar en una sola cosa la imatge i l'acte.