Paris Couleurs

ovni archives

Pascal Blanchard, Éric Deroo. 2005. France. vo French _ subt spanish. 54’.

http://www.achac.com/ 

http://www.quaibranly.fr/fr/programmation/expositions/expositions-passees/exhibitions.html

Paris Couleurs se centra en los Zoos Humanos que se celebraron en Francia, y concretamente en Paris. Como una consecuencia y un reforzamiento de los estereotipos racistas y eurocentricos: “el negro divertido, dócil, siempre con ritmo en el cuerpo; el oriental trabajador y enigmático; el árabe fanático, valiente, en permanente reivindicación”. Hacia ellos, desconfianza, control o paternalismo, pero también demanda constante para que formen parte de las tropas de choque que defiendan las conquistas del Imperio, las agresiones a una “madre patria”, los trabajos más duros, el erotismo reprimido. De todos ellos el árabe, el musulmán, representa el ejemplo más irreductible, un desafío cultural en las fronteras, un peligro interno. Lentamente se forja la etiqueta mediática del terrorismo. Mientras, el extrarradio urbano y los barrios marginales van creciendo. La represión salvaje empieza a ser una necesidad. 

Paris Couleurs, a compilation of archival film material, deals with the image of the migrant in cinema and television throughout the century. From ”Zoos Humains” to the mythical ”Black-Blanc-Beur” of the year 1998, the film follows a history of representation, clichés and stereotypes. With this film Pascal Blanchard and Eric Deroo present a new audiovisual version of their research program “from the native to the immigrant” and their point of view of the relation between colonial history and the history of immigration. 

Paris Couleurs es centra en els zoos humans que es celebraven a França i concretament a Paris, com una conseqüència i un reforçament dels estereotips racistes i eurocènctrics: el negre divertit, dòcil, sempre amb ritme al cos; l'oriental treballador i enigmàtic; l'àrab fanàtic, valent, en permanent reivindicació. Cap a ells desconfiança, control o paternalisme, però sol·licitud constant per a que formin part de les tropes de xoc que defensin les conquestes de l'Imperi. Les agressions a una “mare pàtria”, els treballs més durs, l'erotisme reprimit. De tots ells l'àrab, el musulmà, representa l'exemple més irreductible, un desafiament cultural a les fronteres, un perill intern. Es forja lentament l'etiqueta mediàtica del terrorisme. Mentrestant, l'extraradi urbà i els barris marginals van creixent. La repressió salvatge comença a ser una necessitat.

Cinema Fouad

ovni archives

Mohammed Soueid, 1993, Lebanon, 41 min.

Khaled un trabajador sirio que se gana la vida en el Líbano un travestido de Beirut nos cuenta sus historias de amor y naufragio. Los conflictos y heridas que le infligen una sociedad intolerante.

Khaled, a Syrian worker earns his living in old town Beirut. He was born transvestite. Ever since he suffered of his sexual identity. Yet, he has determined to change his sex by a surgery which allows him to become a woman. This film enters into Khaled's intimate world, daily struggle and damages that inflict him in an intolerant society.  

Khaled un treballador Siri que es guanya la vida al Líban, un transvestit de Beirut, ens explica les seves històries d'amor i naufragi. Els conflictes i ferides que l'infligeixen una societat intolerant. 

El Batalett – Femmes de la Medina

ovni archives


Dalila Ennadre, Morocco, France 2002, 60 min.

Dentro de las paredes de sus apartamentos en la antigua Medina de Casablanca, una comunidad de mujeres marroquíes cocinan, limpian, cuidan a sus familias y se ayudan mutuamente. Con sus manos en la masa, en el jabón mientras lavan la ropa, mientras hacen las tareas de la casa, en el mercado, en el “hammam”, entre risas y lágrimas (“Somos amas de casa, nada más... ¿nuestro deporte? ¡Limpiar la casa!”), estas mujeres valientes, orgullosas de su papel, hablan lúcidamente, pero sin autocompasión sobre sus vidas. Muestran una vitalidad, curiosidad por la vida, y solidaridad sorprendentes. Quizás estas amas de casas orgullosas de sus hogares no sepan leer, pero saben exactamente lo que podría mejorar sus vidas: la igualdad de derechos entre hombres y mujeres, un futuro mejor para sus hijos, para que no tengan que emigrar con el objetivo de mantener a sus familias. Las vidas cotidianas de estas heroínas (“batalett”) irradian esperanza y en ellas se percibe la posibilidad de cambio.

We follow the director's camera into the kitchens and living rooms of a community of Moroccan women. inside the walls of their apartment in Casablanca's old Medina, the women cook, clean, take care of their families and help each other. With their hands in the dough, in the soap whilst washing the laundry, doing the house chores, in the market or at the hammam, between laughter and tears ("We are housewives, that's all. … Our sport? House cleaning!"). These courageous women, proud of their role, talk about their miserable lives with a great sense of awareness, but without self-pity. They show a surprising vitality, curiosity for life and solidarity. These house-proud housewives may not all know how to read, but they know exactly what would improve their lives: equal rights for women and men, more money, and a better future for their children so they wouldn't have to emigrate to support the family. A sense of hope and the possibility of change radiate out of the everyday lives of these heroines ("batalett").  

Entre les parets dels seus apartaments a l'antiga Medina de Casablanca, una comunitat de dones marroquines cuinen, netegen, tenen cura de les seves famílies i s'ajuden mútuament. Atrafegades, amb les mans dins el sabó mentre netegen la roba, fent les feines de casa i també anant al mercat i a l'hammam, entre rialles i llàgrimes – "Som mestresses de casa, res més... El nostre esport? Netejar la casa!"–, aquestes dones valentes, orgulloses del seu paper, parlen de manera lúcida i sense compadir-se de les seves vides. Mostren una vitalitat, una curiositat per la vida i una solidaritat sorprenents. Potser aquestes mestresses orgulloses de les seves cases no saben llegir, però saben exactament què podria millorar les seves vides: la igualtat de drets entre homes i dones, i un futur millor per als seus fills perquè no hagin d'emigrar amb l'objectiu de mantenir les seves famílies. Les vides quotidianes d'aquestes heroïnes ("batalett") irradien esperança i en elles es percep la possibilitat del canvi. 

Seffar - Fez. Ciudad Interior

ovni archives


Abu Ali ,  Marruecos, 2004, 14 min.

http://www.al-barzaj.org/  

De la serie: "Fez. Ciudad Interior".
Silencios, olivos al viento contemplaciones y laberintos de sueños. Abdelfettah Seffar, un artesano que durante años vivió en Londres y decidió regresar, nos habla de su visión de Fez, una ciudad velada, y reflexiona sobre Occidente y sus conflictos.

From the series: "Fez Ciudad Interior". 

Silences and wind in the olive trees, contemplation, labyrinths and dreams. Abdelfettah Seffar, a craftsman who lived in London for years and decided to return, talks about Fez, a veiled city, and reflects of the West and its conflicts.

De la sèrie:" Fes. Ciutat Interior".
Silencis i oliveres al vent, contemplacions, laberints i somnis. Abdelfettah Seffar, un artesà que durant molts anys visqué a Londres i va decidir tornar, ens parla de la seva visió de Fes, una ciutat velada, i reflexiona sobre occident i els seus conflictes.