I think we live at a point of extreme darkness and extreme brightness. Extreme darkness, because we really do not know from which direction the light would come. extreme brightness, because we ought to have the courage to begin anew.
Michel Foucault in a dialogue with Baqir Parham.
Iranian Revolution, September 1978.

Can Baz _ El que se juega la Vida

ovni archives


WATCH HERE english version



Özay Sahin. 2004. Turkey, Germany. vo Kurdish, Turkish. 75’

Una película hecha desde el punto de vista de un miembro del Alevi Kirmac, en el este de Anatolia, cuya filosofía religiosa se expresa con la afirmación: “Lo que buscas, no lo busques en La Meca ni en la Kaaba, ni lo busques en Jerusalén, búscalo en tu interior”. Las consecuencias del último ataque masivamente aniquilador, que comenzó en 1994, se pueden encontrar ejemplarizadas en Murat y Ahmet Öztürk, dos hermanos que viven en el exilio y son drogadictos en Estambul-Beyoglu. La película muestra sus vidas con su pandilla, Siya Siyabend; su amigo Hasn Isik, un niño de la calle que esnifa cola; y su búsqueda de la libertad a través de medios equivocados. “Tus blancos caminos / Tus puros caminos / se han mezclado con el agua del arroyo de la montaña. / Tu aliento se ha mezclado con el aliento de Haydar. / Nacido muerto en este siglo. / Una parte de nosotros se pierde en la erosión / Una parte de nosotros se quema en Hakkari (Este de Anatolia) / Una parte de nosotros está esnifando cola en Beyoglu (Estambul).” De una canción del grupo Siya Siyabend. 

Can Baz is a film made from the perspective of a member of Alevi Kirmanc in East Anatolia, whose religious philosophy is expressed in the statement: What you seek, seek not in Mecca, not in Kaaba and not in Jerusalem, seek rather in yourself. The effects of the last massive annihilative attack, which began in 1994, can be refound in the example of Murat and Ahmet Öztürk, two brothers living in exile and addicted to drugs in Istanbul-Beyoglu. The film portrays their life with their band, Siya Siyabend; their friend Hasan Isik, an inhalant-sniffing street kid; and their pursuit of freedom by the wrong means. 

Una pel·lícula feta des del punt de vista d'un membre de l'Alevi Kirmac, a l'est d'Anatòlia, la filosofia del qual s'expressa amb l'afirmació "El que busques no ho busquis a la Meca ni a la Kaaba, ni ho busquis a Jerusalem, busca-ho en el teu interior". Les conseqüències de l'últim atac massivament anorreador, que va començar el 1994, es poden trobar exemplificades en Murat i Ahmet Öztürk, dos germans que viuen a l'exili i que són drogoaddictes a Beyoglu. "Els teus blancs camins / Els teus purs camins / S'han barrejat amb l'aigua del rierol de la muntanya / El teu alè s'ha barrejat amb l'alè d'Haydar. / Nat mort en aquest segle / Una part de nosaltres es perd en l'erosió / Una part de nosaltres es crema a Hakkari [est d'Anatòlia] / Una part de nosaltres esnifa cola a Beyoglu [Istanbul]". Fragment d'una cançó del grup Siya Siyabend.